WoodLine Party Day

Ja fa més d’un any que surto habitualment amb els Freemaresme. En aquest temps cada cop m’hi he anat trobant més a gust tant per l’estil d’anar en bici com per tots ells com a persones (ara no us poseu tontus, eh!). Per quedar amb ells, però, sempre he tingut el mateix inconvenient: acostumen a quedar en diumenge, i aquest sol ser l’únic dia que té lliure l’Eli i que el dediquem a fer coses junts. I no és que a l’Eli no li agradi anar en bicicleta, però el nivell tècnic i físic dels Freemaresme, i sobretot l’hora a la que queden, la fa enrere. Tot i això, ja feia dies que anava dient “un dia d’aquests vindre...”, però el dia mai arribava :(
Així que quan em va dir convençuda que volia venir, va ser una gran notícia! :)

Aquest fet ja feia que la sortida d’aquest diumenge hagués de ser especial, però a més la ruta triada feia difícil triar un millor debut: el Sergi i en Bona, després d’estar treballant durant vàries setmanes sobre el terreny, ens tenien preparada una magnífica ruta per St. Celoni, amb magnífiques trialeres i amb molta, molta fusta: pasarel·les, balancins, salts, palillus,... LA WOODLINE PARTY DAY!!

Diumenge a les 8 del matí ens hem trobat a l’estació de St Celoni el Sergi, l’Abel, el Josep, el Carles, el Rubi, el Santi, en Bona, en Rafa, l’Armand, en Joan Carles, l’Eli i jo.

Salutacions de rigor, comentaris sobre l’estat de les fustes després de la pluja de la nit, i ens posem a pedalejar. Al cap de poca estona, ja ens hem trobat la primera zona: uns petits salts al marge d’un camí, seguit d’una trialera d’uns 50m de llarg, que l’hem agafat en fred i que ha servit per agafar el tacte al fang i a les roques mullades. L’hem passat tots amb força solvència, però s’ha cobrat la primera víctima, el Joan Carles, que ha sortit volant i rodolant muntanya avall després de no controlar una frenada. Per sort no ha tingut cap conseqüència que impedís continuar.

Després hem seguit pedalejant (o caminant els que som més vagos), fins arribar a la famosa “Secreta”. Fem una mica d’inspecció caminant i comencem la baixada! D’entrada una petita passarel·la, que en aquell moment veiem estreta, però que després de tota la sortida quasi la considerem una autopista! Quasi tots la passem, però he de reconèixer que a mi em costa més del que esperava i de fet no l’aconsegueixo passar netament... això em fa dubtar de què passarà quan vinguin els passos més estrets... quina por!!

Seguim baixant i en el següent pas, ens trobem la següent víctima: el Rafa cau després d’una roca i es fa una aparatosa ferida a la cara. A partir d’aqui passa a dir-se Rafa “caracortada” ;)
El següent obstacle és un salt on l’Eli pot demostrar que té la tècnica per saltar tant bé com la resta, i on l’Armand s’arrebossa una mica, però sense conseqüencies. Finalitzem el tram amb una baixada molt inclinada i uns salts tècnics que, sobretot, el Rubi i l’Abel passen amb nota i que a mi em queda el més gran com a deures per a la propera!! Alguna excusa he de buscar per a tornar, no???

Al final d’aquesta zona ens espera el millor de la baixada: la Kitty, la dona del Sergi, amb la Kira i el Tro i un bon esmorzar a base de coca de xocolata i coca-cola (gràcies Kitty!!!). Assaborim el menjar, fem petar la xerrada, juguem una estona amb els gossos i cap avall! completem la secreta, amb un tram més fluid, però amb alguna trampa pel mig, que l’Eli s’encarrega de descobrir en forma de caiguda (per sort el terra està tou i no prenem mal).

Tornem a pedalejar/caminar una mica, per trobar-nos una nova baixada, curta però intensa: un tauló de fusta (la fletxa)a mig camí entre el palillu original i el que ens esperaria a la Woodline, seguit d’unes curves i d’una passarel·la que acaba en un salt d’un metre d’alçada, però amb una recepció complexa quan hi ha fang. Allà el Josep i el Rafa tasten el terra del Montnegre, després de no controlar la recepció del salt. Res greu, però suficient per a que els que venim després ens ho pensem dues vegades abans de tirar-li.

Després d’una última pujada curta arriba el plat fort del dia: la Woodline. Primer de tot un balancí que ens dóna per estar “jugant” una bona estona i que pels pèls, no es cobra cap víctima: quina sensació quan estàs a dalt i aquella fusta cau de cop! Seguidament una línia de salts que es converteix en la zona on ens estem més estona: una primera pasarel·la força alta i amb una zona de frenada molt complicada, on el Joan Carles torna a caure aparatosament i definitivament la seva bicicleta abandona la sortida: roda feta un vuit! Si s’aconsegueix frenar la bicileta a la dreta tornem a tenir un nou salt petit i seguit de la pasarel·la més gran, però segurament el salt més ben fet de tots i que permet disfrutar d’allò més!
I per últim la zona del “rellotge”: un palillu de 4,80m de llarg en baixada, 20cm d’ample a l’entrada i 10 a la sortida amb un salt de mig metre, per finalitzar amb una pasarel·la en form de rellotge de sorra on en el punt més estret fa 6cm!!!! per fer-vos una idea, he mesurat la meves rodes i fan 6,2cm!!!!! Realment, obra de dues ments molt maquiavèliques!!!

Quina gran sortida!! la companyia, el bon rotllo entre tots, els amfitrions, el recorregut, tot perfecte!! que vingués l’Eli, s’ho passés bé i encaixés perfectament amb el grup, això no té preu!!!

PD: en breu tindreu el video de la sortida, que si no tot aquest rollo no hi ha qui l'aguanti ;) de moment la presentació