La Diferent 2011

(crònica de l'Eli)

El despertador va sonar a les 6:15am, però no tenia son, estava nerviosa pel que m'esperava, a mes primer dia que em posava el mallot dels freema i no podia defreudar-los encara estic aprova. Ja m'havia conciensiat que seria dur i estava molt motivada.
Ens vam trovar amb alguns Freemaresme a la benzinera de la sortida de Barcelona, en Sergi i l'Armand ja estaven a Sallent; hi van anar el dia abans, per escalfar motors, o jugar al poquer, ja,ja,ja, crec que l'endemà ho van pagar.
Quan vam arribar, va ser impressionant la gentada que hi havia, crec que 250 inscrits, i només erem 2 noies.
La gent de La Diferent ho tenien molt ben muntat, sucs, croisants, per començar amb força. I la necessitariem. A les 9:00am donaven la sortida, recorregut curtet pel poble i comencem a pujar. La primera pujada per camí ample es feia fàcil, anar tirant. En Rubi i alguns Freemas se'ns havien escapat aixi que vaig haver de possar ordre (je,je,je) i marcar un "Bon ritme" per atrapar-los i a veure si aixi en Sergi suava l'alchol saturat en sang ;-) A partir d'aqui ja aniriem tots junts.
La primera baixada més o menys inclnada pero sobre tot enfangada, així que els frenos de poc servien, de seguida van venir els salts de fusta, uoooooo!!! super accesibles i a més amb els mestres que tinc cap problema!! clar que per el seu nivell s'els hi deurien quedar curts. Mes endavant una baixadeta curteta i mes salts, que ja eren més tècnics. Aqui van poder demostrar qui eren els Freemaresme i deixar a tothom amb la boca oberta. Tot seguit una trampa que es veu clarament al video d'en Sergi, !no vaig ser la unica que em vaig quedar atrapada!.
El primer avituallament! Ei on estava la coca de la Kiti? i en Tró i la Kira? . Vem refer forces perque ara vindria la pujada de debó. Un trocet de carretera i després pista. En Sergi em diu "veus la masia d'alla?, doncs hem de pujar fins alla i després ja està".
L'hi dic a l'Abel, a veure si ens baixem de la bici "és fàcil de convèncer aquest noi" ja,ja,ja, pero jo em motivo i penso..... vaig a intentar pujar-ho tot, no és que m'agradi l'esforç, només ho feia per fastidiar a l'Abel (que cabrona oi?). Al arribar a dalt estava destrossada. Ens fem una foto estupenda de grup, i a que no sabeu? SEGUIM PUJANT! Sergi m'has enganyat!!! que no nos engañen, que nos digan la verdad!!!. En Josep em va ajudar a seguir tirant gracies!! i un altre avituallament! MOLT BE l'organització.
La ultima baixada bé sense masses dificultats (bueno una rampa a la cama del Josep i una punxada del Rubi), sobre tot per aquests cracs que m'acompanyen.
Al final la Butifarra, i una cocacola ben fresqueta. Despres de l'esforç i el patiment, la recompensa és veure assolit el repte, això no te preu!
El millor sens dubte la companyia, i el bon rotllo que hi ha!!espero poder fer moltes més sortides amb vosaltres.
Per cert Bona no em vas poder veure pero cada vegada poso menys peus a terra. Recuperat aviat!!