Tornar a començar...

Fa mes d’un any que vaig tenir la caiguda mes forta que he tingut mai amb bici o amb qualsevol esport del que he practicat, en el mateix moment quan sortia de l’hospital abans de que em deixes de fer molt de mal, ja tenia ganes de tornar a fer el putu salt on l’havia cagat i m’havia espinyat, tenia ganes de tornar-me a reunir amb els Freemaresmes i tornar a fer el que mes m’agrada en el mon del Btt!! Pero... el que a primera vista semblava un cop molt fort i moltissima sort de no fer-me res, segons lesprimeres radiografies, van resultar ser 7 vertebras fracturades i 10 costelles entre fracturades i fisurades segons la resonancia, tambe van ser 3 mesos sense tocar la bici, 6 sense tenir permis del metge per caure i molt de temps per pensar-hi, doncs resulta que al tornar a començar a fer bici, n’hi tenia ganes d’arriscar, n’hi de saltar, n’hi molt menys d’anar a veure el famos putu salt!!!
Poc a poc cada vegada em veig amb mes ganes “d’arriscar”, i despres de mes d’un any on m’he reunit poc amb els Freemaresmes, i no he fet cap dels meus salts TOP! Vem anar de visita a la zona “0” a retrobarme amb el meu salt, com no podia ser d’altre manera, ni s’em va passar per el cap de tirar-l’hi i fins hi tot una de les vegades que l’hi va tirar en Xavi i va empuntar, vaig fotre el camp perque em feia patir, pero... apart d’aquest impas, va ser una sortida que si jo anes al “terapeuta” XDDD segur que l’hauria etiquetat quelcom aixi com “De retrobament” o qualsevol d’aquestes paridetes que segurament fan servir els bons terapeutes XDDD

La sortida va constar de una part de zones de pedra, poc perilloses, pero molt dificils de pasar a 0, algunes van ser impossibles per tots, aqui hi havia el famos salt, despres vam anar a un campillo que hi ha aprop, en el que jo vaig disfrutar moltissim, per acabar fent una remontada per anar a buscar el descens dels caçador, amb la nova variant, si be el normal ja m’agradava, aquesta variant es espectacular, aqui destacaria sobre la resta, un “Wallride” natural, que no es ven be un Wallride, pero que fot molta impresio, i un doble de pedres i sorra que s’ha currat l’Abel, que per mi esta fet perfecte, el descens, es dels que la primera vegada, si no ets molt bo (No es el meu cas), sa d’anar mirant a quasi cada punt, pero el proxim dia, si el puc fer del tiron... ;-)
Dit aixo, en aquesta sortida m’ho vaig pasar especialment be, si be es veritat que m’agafo amb molta mes filosofia el tema dels drops, ho vaig pasar be a Mataro, com feia temps que n’ho ho feia, o sigui que per el que veig amics Freeriders, m’haureu d’aguantar uns dies mes!!!
La companyia dels FreeMas, Abel, Josep, Robert, Jose i Xavi, aixi com la dels nous fitxatges, en Rafa, l’altre Jose i en Javi, va ser de primera categoria.

Fins aviat!!